Només deu dies no són prou per gaudir d'aquest país en tota la seua plenitud!
A més, Finlàndia és una terra que cal conèixer a l'hivern, per descomptat, però també a l'estiu, com deu canviar el paisatge!
Aquesta petita "introducció al món escandinau" em va servir per confirmar algun tòpic que tenia i per a desmentir-ne molts d'altres. Vaja, com gairebé sempre que vas per primer cop a un lloc.
Finlàndia és un país pròsper, net, ordenat i "molt europeu", com ja pensava, però per contra els finlandesos són gent calurosa, amable, somrient i molt educada sense ser "assèptica".
Em vaig trobar un país jove, alegre i molt acollidor tot i els vint graus sota zero, la neu i el gebre que ho cobreixen tot i les poques hores de sol!
El dia finlandès, ara a l'hivern, és com un vespre nostre des de les 9:30 quan surt el sol fins a les 3 en què comença a pondre's. Quant més al nord, menys dura el dia.
La primera vegada tens una sensació molt estranya quan veus que comença a caure la nit estant encara a la sobretaula. De seguida t'hi habitues. Els comerços oberts, les llums de Nadal i la gent amunt i avall pels carrers de les ciutats et recorden que encara és "de dia" i que no cal anar a dormir.
Les poques hores de llum són espectaculars, tot el paisatge blanc de neu s'il·lumina tot el dia amb una llum de capvespre, o de matí, segons com es miri. Els milers de tons de blancs inunden la mirada i tot sembla recobert d'una capa de petits cristalls que lluen amb els raigs tímids i esmorteïts del sol tocant l'horitzó.
No ens vàrem poder pas resistir davant d'aquest espectacle i, com un parell de suecs amb carruatge per la Rambla, vàrem fer una passejada en trineu arrossegats per un ren.
Tot i que fèiem més fila de Doctor Zivago travessant l'estepa russa, aquell és el transport tradicional de l'hivern lapó, o sami com ells s'anomenen. Fou el meu primer contacte amb la cultura sami, però el poc que poguérem veure ens va recordar les tradicions i costums ameríndies de l'Amèrica boreal.
També va ser inevitable la visita al personatge lapó més internacional, Santa Claus! Tot i que esperava que fos un muntatge comercial considerable, em va sorprendre l'explotació salvatge d'aquest simpàtic personatge àrtic, que es passa els 365 dies de l'any fent-se fotos amb famílies de tot el món... espectacular.
En definitiva, aquest va ser un viatge de reconeixement. Em vaig fixar en les petites coses que m'agraden observar i que em fan entendre millor un país: com fan els llits, com s'obren les portes, quins símbols fan servir per senyalar l'ascensor o la sortida, com són les botigues... i sobre tot com es relaciona la gent amb els que vénen de fora i volen conèixer el seu país.
Un cop més, estic segur que tornaré a Finlàndia, potser sense neu, potser sense nit...
Una destinació més a afegir a la llista!
