Ja puc imaginar la cara d'incrèduls quan llegireu en aquest article que les imatges que veureu no fan justícia al que he viscut a Tenerife, com sempre! em direu. Doncs sí, les imatges gairebé mai fan justícia del que us vull mostrar, però en el cas de Tenerife, com en molts d'altres, la meva càmera i jo som incapaços d'aproximar-nos a la grandesa del Teide, al silenci del barranc de Masca, al clarobscur dels boscos d'Anaga, al vertigen de la carretera de Taganana, a la immensitat dels penya-segats de Los Gigantes o fins i tot a la solera dels carrers de la Laguna. No és un tòpic tampoc si us dic que a tot això se li ha d'afegir el tracte cordial, calorós i amable de la gent de l'illa.
És el primer cop que viatjo a les Illes Canàries però en molts moments he experimentat aquella estranya sensació de dejàvu que tenim de vegades quan vivim situacions molt semblants a d'altres que ja hem passat. Des del parlar dels trinerfenys fins a la seva arquitectura tradicional, passant per la exuberància dels seus boscos i l'impacte feréstec dels seus penya-segats, m'han fet dubtar moltes vegades d'on era. Tan aviat podia creure'm a Cabo Verde, com al Brasil, a Cuba o a qualsevol altre racó de les Antilles.
Però a més d'aquests records ficticis, el viatge a Tenerife també m'ha portat descobriments sorprenents.
He pogut descobrir l'atmosfera indescriptible dels paisatges volcànics del parc del Teide. Fer-se de nit als peus del gran volcà és una immensa paleta de tonalitats vermelles i ocres que van desfilant emmarcades dintre de les grans línies negres que dibuixen les colades de les successives erupcions. Fer-se de dia amb tot el que abasta la vista recobert d'una fina capa de neu, és un altre descobriment màgic.
També han estat per mi un gran descobriment els vins de Tenerife. Sabia que existia una certa tradició vinícola a l'illa, però no sabia que a la província de Santa Cruz de Tenerife tenen cinc denominacions d'origen. A més del reconeixement de la D.O., els vins tinerfenys que vaig poder tastar em van semblar excel·lents.
I finalment un altre descobriment, el Carnaval a l'illa de Tenerife, i em sembla que a totes les Canàries, és interminable! Potser el fet de ser una festa prohibida durant molts anys els obliga ara a recuperar terreny i per això el Rei de la disbauxa i la carn balla amb la vella Quaresma i fins i tot li furta algunes potes fins deixar-la gairebé coixa!
Si ja heu llegit fins aquí recordeu ara que aquest ha estat un viatge de records i descobriments que no sabré explicar-vos mai exactament ni amb les paraules ni amb les imatges. Només us queda veure les fotos, jutjar per vosaltres mateixos, i si no ho heu fet encara, anar-hi.
