Per finalitzar el viatge a les Antilles i descobrir la terra d'on van sortir la majoria dels colons vam decidir fer una visita a la Bretagne, terra de mariners i pescadors que van fugir de la misèria emprenent l'aventura de les Amèriques.
Vam començar el viatge a Rennes, la capital actual de la regió de Bretanya, després que Nantes, la capital històrica, passés a formar part de la regió de Pays de la Loire. La ciutat alberga el parlament de Bretagne, bé, l'edifici que l'acollia, i un munt de carrers, places i carrerons que et transporten directament a altres temps.
Vam continuar pel Mont Saint Michel, una abadia mil·lenària que es disputen normands i bretons. Vam arribar un dels dies de més marea i així vam poder observar com l'aigua baixava deixant aparèixer els parkings... impressionant.
Després del Mont Saint Michel, vam dirigir-nos a Saint Malo, un dels més importants ports bretons d'on va sortir Jacques Cartier, el primer francès a arribar a les costes del que avui és el Québec.
Després d'una visita a la ciutat medieval de Dinan vam anar fins a Brest per visitar al dia següent el cap de Finistère.
Per acabar, vam visitar els alineaments de menhirs de Carnac, la vila de Quimper i finalment la ciutat de Nantes.
A Nantes vam poder tornar a trobar les traces de l'esclavatge antillès. Grans edificis, places senyorials i un gran port que mostren la riquesa que van acumular moltes famílies amb el comerç triangular.
La vila no s'amaga del seu passat i treballa per ser una ciutat de cultura i reconciliadora que coneix la seva història i reconeix els seus errors. Un dels ponts de Nantes sobre La Loire porta el nom de Schoelcher.
3 comentaris:
Hola macos,
Ens han agradat un munt les fotos. Un altre lloc per descobrir.
Petons
Johnny y David.
Hola bonicos,
molt xules les fotos... apa quin viatge! Besets,
Josep M
Quina meravella!!! M'han encantat les fotos i l'explicació està molt ben escrita. Alfons dedica-t'hi que tens futur amb l'escriptura! Per si de cas sóc el Jordi Calsina que si apareixo com anònim em sembla un pèl impersonal. Petons i espero que ens veiem aviat.
Publica un comentari a l'entrada