ARIÈGE | desembre 12 | 5è ANIVERSARI

5 ANYS DE TAXIDIA!!!

Aquests dies, fa cinc anys, una colla d'amics marxàvem a passar el pont de desembre a les Gorges du Tarn. Allà va començar l'aventura d'aquest bloc que m'ha servit per compartir, amb els amics que són lluny i els que no ho són tant, les imatges que recullo allà on vaig de viatge

Aquesta sortida de quatre dies a Couserans, a  l'Ariège, m'ha servit per recordar aquell inici i per a celebrar aquest aniversari tant especial.

Per això, a més dels cinc que vam compartir ruta i vistes, ens va acompanyar un 5 que veureu que s'ha colat a alguna foto.

Espero, com sempre, que gaudiu d'aquesta petita comarca del sud de França amb les meves fotos.
Si en teniu ganes, podeu escriure un comentari a aquest article explicant alguna foto que us hagi agradat molt d'entre totes les d'aquests cinc anys.

Fins aviat i fins a cinc més com a mínim!!!!

MALTA | juliol 12

Després d'un curs fatigant i difícil... uns dies de descans a Malta, al bell mig de la Mediterrània.

BRUXELES LUXEMBURG | Pasqua 12

Un bona manera d'entendre què és, o què vol ser Europa, és visitar Bèlgica i Luxemburg.

Els dos països mostren de manera clara l'esperit del Vell Continent. Territoris petits i convivència de nacionalitats i llengües són el tret comu dels dos estats que, d'altra banda són bastant diferents.

Bruxelles et recorda molt al seu vei Holandès, i de vegades sembla que estiguis a Amstredam però sense canals i en francès, perquè és la llengua que més se sent encara que tot sigui bilingüe. Namur, la capital walona és totalment francòfona però no s'escapa de l'estil neerlandés de la capital federal.

D'altra banda, Luxemburg pertany totalment al món germànic i, encara que tot estigui rotulat exclusivament en francès, la llengua que se sent parlar més pel carrer és el dialecte Fràncic o directament l'alemany.

Brusel·les té un esperit molt cosmopolita, una ciutat de cultura, llibreries, cafès, molts còmics, art... Luxemburg té l'encant d'un conte de princeps i princeses, un petit palau, botigues de luxe, el mercat matinal...

Un punt que tenen en comú les dugues capitals és la presència de gent de tota Europa que atreuen les institucions que acullen ambdues viles.

De tornada cap a casa una paradeta a Metz, la segona ciutat de Lorraine.

NORMANDIE | Pasqua 12

Per fer una mica de turisme pel nord de França,es pot rememorar els primers banyistes de la alta societat parisenca que en només quatre hores de tren de la capital(!) es plantaven a les costes de Normandia.
Étretat va ser una d'aquestes destinacions privilegiades, potser no per la temperatura de l'aigua però sí per la espectacularitat de la seva costa.
I per conèixer una mica millor la regió, visita de la capital, Rouen, una bonica vila medieval on va morir cremada Joana d'Arc...

LONDON | març 12

My first time at London!

Sí, el primer cop que visito la capital del Regne Unit, la que va ser metròpoli del gran Imperi Britànic i que encara avui manté l'ambient d'una capital del món.

Londres és una d'aquelles grans ciutats que et fan sentir gran i petit a l'hora.

Gran quan passeges per alguns carrers del Soho com si fossis a una petita ciutat de províncies, amb la proximitat de les botigues, bars i restaurants, jardins.. Petit quan, de sobte, apareixes a Trafalgar square, on tot et recorda fins on va arribar l'Imperi Britànic i veus, allà lluny, el Big Ben, testimoni centenari d'un parlament amb més de mil anys!

A Londres entens exactament què vol dir transport públic, una xarxa de metro que arriba a qualsevol lloc i centenars de taxis i autobusos per tot arreu. De fet és difícil fer una foto on no surti un dels típics autobusos vermells de dos pisos.

Els museus també superen el tòpic. vaig poder visitar el British Museum i la National gallery, dos exemples espectaculars de la museística europea amb veritable vocació de servei públic. Un regal!

Buckingham, The Mall, Westminster Abbey, The Tower Bridge, Coven Garden.... tots els imprescindibles turístics que no es pot perdre un novell a London. I, com a cirereta, un dinaret a Bogrouht Market amb la Marta i la Montserrat, com si fóssim a Barcelona, per poder buidar-me una mica el pap, gràcies per escoltar-me noies! ;)

Un cop més, m´he quedat amb ganes de conèixer una mica més el lloc que visito, però, com sempre, estic gairebé convençut que hi tornaré.

OMAN | Nadal 11/12

Tornar a un país que ja coneixes amb algú que hi va per primer cop és una experiència molt enriquidora.

D'una banda vius tota l'emoció del qui descobreix nous llocs, noves ciutats, noves ruïnes, i de l'altra et sents una mica amfitrió quan tornes als indrets coneguts.

A més, et mires el país d'una altra manera, recordant les vivències passades i amb una mica més de profunditat, entenent més la seva gent, el seu estil de vida.

Aquest és el cas del meu últim viatge a terres aràbigues, al Sultanat d'Oman.

Com cada vegada que torno a un lloc que conec, les primeres hores mantinc els ulls oberts com a taronges tota l'estona. Com un nen embadalit amb un anunci de Nadal, tot em desperta sentiments positius, records agradables que he mitificat durant els anys d'absència. En aquest cas, però, la realitat no em fa caure el mite, Oman és tant com jo recordava.

A més, ara faig una mica de guia. Amb nosaltres ha vingut l'Àngel, company estimat d'altres aventures, que viatja a Oman per primera vegada. No és difícil explicar-li res a l'Àngel, perquè sempre abans de viatjar a algun lloc s'ha llegit uns quant articles, algun llibre o alguna guia i, sobre tot, ha consultat el mapa. Així, aquest cop ha estat ell qui ha proposat molts dels llocs que hem visitat tots tres per primera vegada. Les propostes han estat un èxit. La passejada pel Wadi Shab ens va regalar unes magnífiques piscines naturals per refrescar-nos al final del camí. La ciutat de Sur, pàtria del mític Simbad el Marí, amagava una dàrsena tradicional de construcció de Daws, el típic vaixell omanita, on vam veure el treball artesà de construcció tant de naus reals com de grans rèpliques en miniatura. A les platges de Ras al Jenz vam poder veure, per fi, tortugues marines que pugen a pondre els ous de nit a la platja. Com si fóssim uns exploradors del segle XIX ens vam endinsar en fortaleses abandonades que evoquen el passat del país. Vam descobrir la immensitat del desert de Wahiba, on també ens esperava una mostra sense preu de l'alegria i l'hospitalitat omanita, i els paisatges gairebé lunars de l'illa de Masirah .

I, a més de tots aquests nous descobriments, tot el que ja coneixíem del nostre anterior viatge i que podeu consultar al meu article del Nadal de 2008/2009.

Encens, perfums, les platges de Salalah, el somriure de les seves gents, la netedat, la seguretat.... tots els tòpics que hem pogut confirmar, un cop més, a la terra dels àrabs del mar.