Els dos països mostren de manera clara l'esperit del Vell Continent. Territoris petits i convivència de nacionalitats i llengües són el tret comu dels dos estats que, d'altra banda són bastant diferents.
Bruxelles et recorda molt al seu vei Holandès, i de vegades sembla que estiguis a Amstredam però sense canals i en francès, perquè és la llengua que més se sent encara que tot sigui bilingüe. Namur, la capital walona és totalment francòfona però no s'escapa de l'estil neerlandés de la capital federal.
D'altra banda, Luxemburg pertany totalment al món germànic i, encara que tot estigui rotulat exclusivament en francès, la llengua que se sent parlar més pel carrer és el dialecte Fràncic o directament l'alemany.
Brusel·les té un esperit molt cosmopolita, una ciutat de cultura, llibreries, cafès, molts còmics, art... Luxemburg té l'encant d'un conte de princeps i princeses, un petit palau, botigues de luxe, el mercat matinal...
Un punt que tenen en comú les dugues capitals és la presència de gent de tota Europa que atreuen les institucions que acullen ambdues viles.
De tornada cap a casa una paradeta a Metz, la segona ciutat de Lorraine.
