PARÍS | Pasqua 13

QUÉBEC | Nadal 12/13

Quan torno a mirar les fotos m'envaeix tot el blanc del Québec.

Ara que ja conec una mica més el país, puc dir que visitar-lo a l'estiu o a l'hivern és com viatjar a dos lloc diferents. I no ho dic només pel paisatge, que és evident.
Tot canvia. L'alegria que caracteritza els quebequesos es transforma en una tendresa familiar super acollidora que et fa sentir com a casa, més que mai. Les ciutats semblen entrar en una espècie de letargia que es trenca de sobte quan surt un raig de sol. Les poques hores de llum provoquen l'espectacle dels edificis il·luminats i ara, en temps de Nadal, dels milions de bombetes de colors que omplen façanes, escales i porxos.

A l'hivern es fa encara molt més palès el caràcter "pioner" dels canadencs que han fet de la solidaritat comunitària el seu mode de vida. Viure amb la natura és un repte constant que ha forjat aquest altruisme.

Les dures condicions de l'hivern i tot el que ha fet l'home blanc per adaptar-s'hi em fa admirar encara més la gent de les Primeres Nacions que avui encara lluiten per sobreviure...

Potser, el poble quebequés és un poble d'acollida perquè és hereu d'aquells primers pobladors que van ajudar als europeus a sobreviure a la natura, a aprendre a viure, com fan avui, amb la natura.

Potser és per això que a Québec em sento gairebé com a casa.

ARIÈGE | desembre 12 | 5è ANIVERSARI

5 ANYS DE TAXIDIA!!!

Aquests dies, fa cinc anys, una colla d'amics marxàvem a passar el pont de desembre a les Gorges du Tarn. Allà va començar l'aventura d'aquest bloc que m'ha servit per compartir, amb els amics que són lluny i els que no ho són tant, les imatges que recullo allà on vaig de viatge

Aquesta sortida de quatre dies a Couserans, a  l'Ariège, m'ha servit per recordar aquell inici i per a celebrar aquest aniversari tant especial.

Per això, a més dels cinc que vam compartir ruta i vistes, ens va acompanyar un 5 que veureu que s'ha colat a alguna foto.

Espero, com sempre, que gaudiu d'aquesta petita comarca del sud de França amb les meves fotos.
Si en teniu ganes, podeu escriure un comentari a aquest article explicant alguna foto que us hagi agradat molt d'entre totes les d'aquests cinc anys.

Fins aviat i fins a cinc més com a mínim!!!!

MALTA | juliol 12

Després d'un curs fatigant i difícil... uns dies de descans a Malta, al bell mig de la Mediterrània.

BRUXELES LUXEMBURG | Pasqua 12

Un bona manera d'entendre què és, o què vol ser Europa, és visitar Bèlgica i Luxemburg.

Els dos països mostren de manera clara l'esperit del Vell Continent. Territoris petits i convivència de nacionalitats i llengües són el tret comu dels dos estats que, d'altra banda són bastant diferents.

Bruxelles et recorda molt al seu vei Holandès, i de vegades sembla que estiguis a Amstredam però sense canals i en francès, perquè és la llengua que més se sent encara que tot sigui bilingüe. Namur, la capital walona és totalment francòfona però no s'escapa de l'estil neerlandés de la capital federal.

D'altra banda, Luxemburg pertany totalment al món germànic i, encara que tot estigui rotulat exclusivament en francès, la llengua que se sent parlar més pel carrer és el dialecte Fràncic o directament l'alemany.

Brusel·les té un esperit molt cosmopolita, una ciutat de cultura, llibreries, cafès, molts còmics, art... Luxemburg té l'encant d'un conte de princeps i princeses, un petit palau, botigues de luxe, el mercat matinal...

Un punt que tenen en comú les dugues capitals és la presència de gent de tota Europa que atreuen les institucions que acullen ambdues viles.

De tornada cap a casa una paradeta a Metz, la segona ciutat de Lorraine.

NORMANDIE | Pasqua 12

Per fer una mica de turisme pel nord de França,es pot rememorar els primers banyistes de la alta societat parisenca que en només quatre hores de tren de la capital(!) es plantaven a les costes de Normandia.
Étretat va ser una d'aquestes destinacions privilegiades, potser no per la temperatura de l'aigua però sí per la espectacularitat de la seva costa.
I per conèixer una mica millor la regió, visita de la capital, Rouen, una bonica vila medieval on va morir cremada Joana d'Arc...

LONDON | març 12

My first time at London!

Sí, el primer cop que visito la capital del Regne Unit, la que va ser metròpoli del gran Imperi Britànic i que encara avui manté l'ambient d'una capital del món.

Londres és una d'aquelles grans ciutats que et fan sentir gran i petit a l'hora.

Gran quan passeges per alguns carrers del Soho com si fossis a una petita ciutat de províncies, amb la proximitat de les botigues, bars i restaurants, jardins.. Petit quan, de sobte, apareixes a Trafalgar square, on tot et recorda fins on va arribar l'Imperi Britànic i veus, allà lluny, el Big Ben, testimoni centenari d'un parlament amb més de mil anys!

A Londres entens exactament què vol dir transport públic, una xarxa de metro que arriba a qualsevol lloc i centenars de taxis i autobusos per tot arreu. De fet és difícil fer una foto on no surti un dels típics autobusos vermells de dos pisos.

Els museus també superen el tòpic. vaig poder visitar el British Museum i la National gallery, dos exemples espectaculars de la museística europea amb veritable vocació de servei públic. Un regal!

Buckingham, The Mall, Westminster Abbey, The Tower Bridge, Coven Garden.... tots els imprescindibles turístics que no es pot perdre un novell a London. I, com a cirereta, un dinaret a Bogrouht Market amb la Marta i la Montserrat, com si fóssim a Barcelona, per poder buidar-me una mica el pap, gràcies per escoltar-me noies! ;)

Un cop més, m´he quedat amb ganes de conèixer una mica més el lloc que visito, però, com sempre, estic gairebé convençut que hi tornaré.