La veritat és que no m'hauria pensat que pujaria a l'Aneto... no explicaré com va anar el camí, ni la ruta que vam fer, ni les dificultats.... hi ha molts llocs de muntanyistes experts que poden ajudar-vos molt més que jo si voleu fer el cim.
Només us diré que ha estat el meu primer 3000 i que l'emoció és molt gran i et fa gairebé saltar les llàgrimes.
A dalt a la cima tots estàvem contents, tots reiem i ens parlavem com si fòssim amics de tota la vida.
El camí potser és dur, però la satisfacció d'arribar-hi i de fer-ho al costat de gent que estimes és molt més gran.
 |
| aneto |
1 comentari:
Quina passada de blog que tens Alfons! Estic molt contenta d'aparéixer en ell per primer cop i espero tenir més oportunitats perquè amb vosaltres em sento molt a gust i m'ho vaig passar genial. Espero també que el comentari arribi aquest cop!
Publica un comentari a l'entrada