ROMANIA | Agost 11

Vam començar el nostre viatge per Romania entrant per un lloc inusual. Després de creuar el nord d'Itàlia, Eslovènia, Croàcia i Sèrbia, arribàvem a la ciutat de Timişoara de nit i en mig d'un caos circulatori provocat per la celebració d'una gran festa al centre de la ciutat.

Des de la finestra de l'hotel, vam poder intuir dos dels atractius de la vila: la impressionant catedral ortodoxa i els parcs que envolten el centre creant un cinturó verd que relaxa els habitants.

Al dia següent, passejant pels carrers de la ciutat, podíem confirmar les nostres expectatives. Timişoara és una petita vila on es pot veure clarament les influències dels diferents períodes històrics que ha viscut Romania. Construccions bizantines, otomanes, barroques o dels més purs estils centreeuropeus es barregen de tant en tant amb els edificis racionalistes de l'època Ceauşescu. Les grans terrasses dels cafès em recorden que sóc a les portes de l'Orient encara que de tant en tant una façana o un campanar em fa pensar que em passejo per un barri del centre d'Europa. Aquesta sensació ens perseguirà durant tot el viatge.

En mig de tota aquesta barreja alegre i viva, una reproducció de la lloba alletant Ròmul i Rem recorda als romanesos els seus orígens llatins, dels quals estan tant orgullosos.

La ciutat de Roma va regalar als municips romanesos més importants aquesta estàtua per conservar-ne record.

La segona etapa del viatge va ser els monts Apuseni.

Només sortir de la ciutat, vam entrar en el món rural romanès. De sobte, les imatges em recordaven el camp del nostre país trenta o quaranta anys enrere. Grups de dones amb el mocador al cap que segaven a mà grans camps de farratge, carros de cavalls carregats de muntanyes de palla, gent batent a mà a les eres i pallers, molts pallers pertot arreu! Tot semblava una estampa del passat.

La diferència a Romania entre el món rural i la vida de les ciutats encara és molt gran i això fa que convisquin dues formes de vida molt diferenciades.

Ens va sorprendre la quantitat de cases que llogaven habitacions al petit poble on vam decidir passar tres dies, Garda de Sus. Després vam comprovar que als romanesos del sud els agrada anar a passar els dies de calor a les muntanyes del nord, on havíem de dormir amb una manta.

Els dies de Garda van ser tranquils. Caminades al mati i descansar a la tarda. Vam començar a familiaritzar-nos amb la gastronomia local i a acostumar la nostra oïda al romanès, una llengua germana que ens va captivar.

Després dels monts Apuseni, ens vam dirigir cap a la regió de Maramureş, passant per Transilvània on vam aprofitar per visitar la seva capital, Cluj-Napoca.

Vam quedar-nos a Singuet, una petita ciutat a la frontera amb Ucraïna, per poder visitar des d'allà les esglésies de fusta que són el principal atractiu de la regió.

Cada poble té la seva església, però n'hi ha unes quantes que han estat declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Impressiona pensar que aquells petits edificis, fabricats completament de fusta, alcen la seva agulla volent alcançar el cel des de fa més de tres-cents anys!

També s'ha de visitar el cementiri de Sapanta, que anomenen el cementeri alegre. La veritat és que els colors vius de les tombes, els dibuixos i els textos fan somriure als visitants i en cap moment sents l'atmosfera pesant d'aquests llocs.

La nostra destinació següent era la Bucovina, una regió al nord de Moldàvia coneguda pels seus monestirs pintats que també són a la llista de patrimoni de la humanitat.

Per arribar-hi vam haver de creuar els Càrpats, una imatge també per recordar d'aquest viatge, les muntanyes recobertes de boscos verds i tupids i un monestir a cap d'amunt d'un coll, espectacular....

Els monestirs de la Bucovina són un tresor. Completament recoberts de pintures tant a l'interior com a l'exterior, són una peça d'art gegant que et deixa sense paraules. Centenars de personatges i escenes, sants, savis, àngels, filòsofs... Tothom que té un paper a la història de la religió ortodoxa té el seu petit espai a alguna paret dels monestirs de la Bucovina.

Després dels monestirs, i ja de camí cap a Bucarest, vam fer una etapa a Transilvània. Com no podia ser d'una altra manera, vam visitar el castell de Bran, que es relaciona actualment amb el mític compte Dràcula. Tot i la referència turística, el sanguinari personatge no hi va viure mai, potser hi va passar un parell de nits, però en realitat és un castell creat pels croats i que la família reial romanesa va utilitzar com a residència de repòs durant el segle XIX, remodelant-lo i adaptant-lo a les seves necessitats, donant-li l'aspecte de castell de conte que té avui.

A Transilvània també vam visitar la ciutat de Braşov i tot un seguit de pobles del voltant amb esglésies fortificades que servien per amagar el gra i els habitants en cas d'atacs otomans o tàrtars i la ciutat de Sibiu.

L'origen de les poblacions d'aquesta zona és alemany. Centenars d'habitants teutons de l'imperi austro-hongarés van arribar a terres transilvanes per repoblar-les i evitar el creixement de l'imperi otomà. Van ser la majoria de la població fins el final de la segona guerra mundial quan, sota l'acusació de col·laboració amb el règim nazi, van ser expulsats del país.

Per acabar el nostre periple romanès vam passar un parell de dies a la capital, Bucarest.

Bucarest és una ciutat en constant transformació. Queda molt poc del seu nucli antic original i cada etapa de la seva història ha anat afegint la seva personalitat. Això la converteix en una ciutat d'aspecte europeu amb un regust oriental important.

L'última etapa amb canvis importants per l'urbanisme de la capital va ser la dictadura de Ceauşescu. Els deliris de grandesa del tirà van fer enderrocar gran part del Bucarest històric per construir una gran avinguda a l'estil dels Champs Élysées (això sí, uns metres més llarga i uns metres més ampla que l'avinguda parisenca) i un gran edifici de govern, la Casa del Poble, que és el segon edifici més gran del món després del Pentàgon.

La veritat és que l'efecte que desitjava és del tot aconseguit, el conjunt impressiona....

Visitant l'interior del palau et pots fer una idea de l'obsessió megalòmana del dictador i la seva esposa.

Actualment l'edifici és la seu del Parlament i del Senat, potser ara sí que és realment la casa del poble...

Com la majoria de les gran ciutats d'orient, Bucarest no té grans monuments coneguts, però de seguida et captiva.

Romania ha estat un gran descobriment, una bona cura per molts prejudicis.

Un país on és fàcil trobar espais verges de turisme de masses i que encara té molt d'autèntic .

Sortint de Bucarest vam agafar direcció sud fins a Bulgària. Havíem de creuar tot el país per arribar a la nostra destinació següent: Grècia.