ALGÈRIA | Pasqua 2008

El nostre viatge a Algèria aquest cop havia de servir per dues coses, celebrar el 50 aniversari del Patrici al lloc on va néixer amb la gent que estima i conèixer el sud del país, el desert.

Cap de les dues es va dur a terme, però tot i això, tant l’Àngel, com el Patrici com jo hem tornat amb un molt bon sabor de boca.

Viatjar a Argèlia és retrobar l’hospitalitat. Benvinguts


ALGER

Podria dir que Alger és el paradigma de la ciutat mediterrània, el cas és que no sé si tinc el suficient coneixement de totes les poblacions de les costes del nostre mar per fer aquesta afirmació. En tot cas, segons la meua experiència, quan ets a Alger no tens la sensació de ser estranger.

Passejant per Alger podries estar passejant per les avingudes de Marsella, els carrerons de Dalt Vila d’Eivissa, els mercats de Nàpols, el port d’alguna ciutat calabresa o fins i tot observant la badia de Salònica des dels barris que s’enfieln a les muntanyes. Com molt bé va dir el més internacional dels escriptors algerians, Albert Camus, Alger, com les altres ciutats de la Mediterrània, no està tancada en ella mateixa com passa amb les grans ciutats europees, és com una boca o una ferida oberta a la mar....

Però hi ha una cosa d’aquesta ciutat que la fa una mica diferent a totes les altres, una mica especial.... tot és blanc i blau. La sensació visual és una barreja entre els carrerons de Santorini o Sidi Bousaid i els grans bulevards del París d’Hosman.

Crec que és aquesta barreja estranya la que fa que Alger sigui tant especial.

Nosaltres ens quedàvem al barri de Sidi M’Hamed, que antigament es deia Belcour. És allà on va néixer Camus .

La nostra primera sortida a la ciutat va ser per tota la part del centre que és la que van construir els francesos tirant a terra centenar de palauets de la Casbah. Els edificis d’estil hosmanià es barregem amb altres art decó i amb un altre estil propi de l’Algèria colonial, el “neomoresc”. Uns exemples clars d’aquest estil son la Grand Poste, l’edifici de les “Galeries de France” que s’ha convertit avui en el museu d’art modern d’Alger (mama) o l’edifici que acull la seu de la Universitat a distància algeriana.

Vam passejar per tot el passeig marítim, que es diu Che Gevara, passant per la plaça Port Saïd on es troba el Teatre Nacional d’Algèria, antigament l’òpera d’Alger, i on estaven representant “La Casa de Bernarda Alba”. Finalment vam arribar a la plaça dels Màrtirs, amb la Mesquita dels Pescadors i porta d’entrada de la Cashba.

Després de dinar unes bones broquetes vam sobrepassar el far fins al Bastió 23, antic Palau del Dey d’Alger al principi de l’ocupació otomana. Després de la visita ens havíem citat amb la Nasima a la platja de Bab El Oued, un altre barri popular d’Alger. La Nassima ens va acompanyar fins a Notre Dame d’Afrique, i un cop a dintre ens va comprar una espelma a cada un per que demanéssim un dessig.

La nassima ens va fer observar el que diu a l'absis de l'altar de la verge algerina "Nostra Senyora d'Àfrica, pregueu per nosaltres i pels musulmans"

Sempre és agradable xerrar amb gent com la Nassima, alegre, divertida i familiar. Als pocs minuts d’estar amb ella ens donava la sensació de que la coneixíem de feia molt de temps.

També vam conèixer els barris de l’est d’Alger, l’Alger “moderna”. Des del monument als màrtirs de la independència fins al Sofitel, passant per la Biblioteca Nacional i pels jardins d’Essai, que es diuen així perquè era el lloc on els francesos plantaven les espècies importades d’altres colònies llunyanes per adaptar-les al clima abans d’introduir-les a França.

En definitiva Alger és per a mi una ciutat que resumeix la Mediterrània, una ciutat plena de llum i de mar que t'obre d'un cop els ulls i t’allibera dels prejudicis.

LA CASBAH

La Casbah és el barri tradicional d’Alger.

Le Corbusier, que va dur a terme uns quants projectes a Alger al voltant dels anys 30, va dir que “aquells que van construir la Casbah havien assolit una obra mestra arquitectònica i d’urbanisme”.

Els colons francesos no ho veien així segurament i per això van destruir gran part de la baixa Casbah per fer les avingudes que avui configuren el centre de la ciutat. Al cap d'amunt del barri van fer també una neteja per obrir l'avinguda de la llibertat, que forada la muralla de la Ciutadella que era també el palau del Dey d'Alger en el moent de l'ocupació francesa. Els argelins creuen que aquest pla urbanístic va ser dissenayt més per minar les seves morals que per millorar el trànsit de la ciutat.

També van obrir un carrer ample que travessa el barri d’est a oest, dividint-lo i desfigurant-lo. Aquest és el lloc on avui es fa mercat i on el dia que vam decidir visitar la Casbah hi havia centenars de persones abarrotades comprant petards per celebrar la festa del naixement de profeta, el Mulud. Les paradetes estaven plenes a vessar de coets, petards, bengales i altres artefactes explosius i enganxades una amb l’altra. Els venedors fumaven sobre els taulells i els clients provaven allà mateix les novetats pirotècniques d’aquest any.... una bogeria.

Quan vam poder “fugir” d’aquell polvorí, vam llogar un guia que ens va endinsar al cor del barri.

Carrerons, escales, façanes que es toquen, i no és una manera de parlar, es toquen literalment.

La Casbah va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco i això va fer que comencessin tot un seguit de treballs per restaurar-la. El més urgent és apuntalar les cases en risc d'assolar-se, després rehabilitar les que queden en peu i finalment regular les reformes a les que encara estan bé o ja han estat restaurades. Per ara el projecte és només a la primera fase. Tot i l'embergadura de la remodelació, ja comencen a veure’s avenços, carrers pavimentats, cases encalades i alguns puntals entre façana i façana.

Les cases tradicionals de la Casbah s'articulen al voltant d'un pati central aporxat de dos nivells normalment. L'aspete exterior és gairebé de fortalesa, contundent i auster, només la porta, de marcat caràcter otomà, deixa lluir algun detall decoratiu.

L'ambient del barri és seré i fresc. Els carrerons coberts i estrets proporcionen ombra durant el calorós estiu i raser del vent de mar a l'hivern.

Pasejar-se per la Casbah és pasejar-se per les venes d'Alger, sentir els batecs del cor de "la ciutat blanca".

TIPAZA

Viatjar per Argèlia amb el Mordem és conèixer el país de veritat.

Parem pel camí a fer un cafè, a comprar al mercat, a visitar unes fonts….. No importa l’excusa per parlar amb algú, per saludar un vell amic o per mostrar-nos un petit port de pescadors.

En Mordem és el germà de l’Ammal, l’amiga que ens va deixar el seu pis a Alger.

És un home entranyable, molt bon coneixedor del seu país i de la seva gent. Des que el vam conèixer ens han tractat com germans, tant ell com la seva família, i retrobar-lo va ser un motiu de molta alegria.

Amb el Mordem vam anar a visitar “Le Tombeau de la Chrétienne”, la tomba d’una princesa mauritana de forma circular que va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, i les ruïnes romanes de Tipaza.

Quan parlo de Tipaza no puc deixar de pensar en les paraules de Camus quan descriu la necròpoli dels voltants de la basílica paleocristiana de Santa Salsa:

“Dans ce mariage de ruines et du printemps, les ruines sont redevenues pierres, et perdant le poli imposé par l’homme, son rentrées dans la nature. Pour le retour de ces filles prodigues, la nature a prodigué les fleurs. [...] Comme ces hommes que beaucoup de science ramené à Dieu, beaucoup d‘années ont ramené les ruines à la maison de leur mère.” [ En aquest matrimoni de ruïnes i primavera, les ruïnes han tornat a ser pedres, i perdent el lustre imposat per l’home, han tornat a la natura. Pel retorn d’aquestes filles pròdigues, la natura ha proporcionat les flors. [...] Com aquells homes a qui molta ciència els va portar a Déu, molts anys han portat les ruïnes a casa de sa mare.]

La pluja va deixar-nos visitar una estona les ruïnes vora la mar. Després un bon dinar al poble de Tipaza i una tarda tranquil·la eixugant-nos a casa.

CABÍLIA

La Cabília és una regió muntanyosa que es situa a l’est d’Alger i al voltant del massís de Djudjura, la muntanya mítica dels amaziγen, que són els berebers que habiten aquesta regió. Els cabils són un poble compacte, organitzat al marge de l’estat i amb una fort sentiment d’identitat que ha fet que no hagin estat tant arabitzats com la resta de la població algerina. La veritat és que tret de la capital,Tizi-Uzu, no vam veure gairebé cap noia jove amb vel. Només les dones grans porten el cap tapat, però no amb el hijab, sinó amb el mocador típic de la vestimenta cabil pre-islàmica.

La singularitat de la regió, i el marcat caràcter autonomista dels cabils, ha fet que encara avui es mantingui una certa tensió a la zona, i que els islamistes radicals encara hi actuïn de tant en tant. Justament, en arribar a l’estació d’autobús de Tizi-Uzu, la Salima que va venir a recollir-nos i que era el nostre contacte a la Cabília, ens va explicar que el dia abans els “barbuts” havien posat una bomba a un edifici oficial de la ciutat, i que per això era millor que passéssim la nit al poble, a la muntanya. De fet la capital cabilia és una ciutat nova sense cap encant, el veritablement interessant de la regió són les seves muntanyes i els pobles que les cobreixen.

La salima ens va presentar el seu pare, en Xaban, que seria qui s’en ocuparia de nosaltres aquells dos dies. Ell va insistir des del principi que ens quedéssim a dormir a casa seva, a un poblet a prop de Michelet.

En sortir de Tizi-Uzu vam veure alguns panells escrits en àrab, francès i tamaziγt, que és la llengua pròpia dels cabils. A la muntanya comencem a veure tots els rètols amb els noms en àrab ratllats amb pintura vermella...... realment els cabils són diferents.

En Xaban va interessar-se molt per l’organització política del nostre país i ens va explicar que alguns dirigents cabils havien viatjat a Catalunya per intentar proposar un sistema semblant d’autonomia per a la seva regió. També ens va explicar el sistema d’organització social dels pobles de la Cabília, fins i tot tenen una xarxa d’assegurances pròpia!

Vam anar a casa d’en Xaban a prendre un cafè i després ens va portar a les muntanyes. El lloc no és fàcil de descriure. Les imatges tampoc fan justícia cent per cent, però crec que és la millor manera que tinc per explicar-vos una mica com és la regió rebel d’Algèria.

A la nit vam anara a la vetlla d’una senyora gran que havia mort aquella tarda acompanyant al Xaban. Tots els homes del poble eren al pati de la casa menjant dàtils, pastes i te i xerrant tranquil·lament. Les dones, amb els colorits vestits cabils, estaven a una habitació on havien muntat un llit a terra amb la difunta. Va ser curiós i molt poc trist.
Al dia següent, després d’esmorzar amb tota la família i fer-nos la foto, vam tornar a Tizi-Uzu on haviem quedat amb la Salima. Vam fer una volta sota la pluja i vam visitar un centre d’artesania local.

A l’autocar, de tornada a Alger, em venia un altre cop al cap les mateixes sensacions. En cap moment ens hem sentit estrangers, en part pels paisatges que ens recorden altres llocs coneguts i sobre tot per l’acollida de la gent, en aquest cas la família de la Salima, que et fa sentir com un familiar que fa temps que no tornava al seu país....

L’última tarda a Belcour repassàvem el que faríem al dia següent, les compres, el taxi.....

Recordnt els nostres dies a Algèria sempre acabàvem al mateix lloc, quanta hospitalitat! quantes vegades hem sentit la paraula BENVINGUTS, quina acollida...... Mentre xerràvem anàvem recollint i netejant l’apartament on havíem passat tota la setmana.

Aquell lloc és la primera mostra d’hospitalitat algerina que jo vaig tenir. Potser la primera i la més gran. La nostra amiga Ammal va ser qui va ajudar al Patrici a tornar a Algèria després de 40 anys, va ser ella qui el va portar a la casa on va néixer i qui va acompanyar-lo en aquells moments, barreja d’alegria i malenconia..... i en tornar a Barcelona, i com si d’un germà es tractés, va oferir-li les claus del seu pis de Belcour per que hi anés sempre que volgués.

Aquella setmana que vam passar a Alger és en part gràcies a l’Ammal.

ﺃﺨﺘﻲ ﻳﺍ ﺸﻜﺭﺍ, merci !!!!!